5/3/08

La seducció entra per l'oïda (de vegades)

Tot sovint, entro en un establiment i la música, amb un volum que frega els límits d'allò tolerable, se m'imposa com una condició imprescindible per a comprar-hi. Faig les compres ràpid i malament, o no les faig, perquè la meva paciència infinita s'acaba i marxo com fugint d'algun mal esperit. Intueixo que en aquests casos la música està posada segons el gust - potser dubtós- d'algun treballador de l'establiment que s'ensopia i necessitava una dosi extra d'adrenalina acústica.

Cada cop més, però, en les grans cadenes comercials, la música esdevé estratègia. Ja no deixen que la triin els treballadors, sinó que és una música-no-d'autor que et fa sentir l'estat d'ànim que respira el local: si has de comprar roba et sents modern i afavorit, si es tracta de productes ètnics la música tranquillity et dóna pau interior. En tot cas no reconeixes la música, potser ni te n'adones que hi és, però et dóna alguna cosa que al carrer no tenies i que t'anima a ser o a voler ser com el model comercial proposa. I acabes comprant. A casa, potser aquella peça de roba transgressora no et queda tan bé, perquè tornes a ser tu mateix i l'embruix de la ventafocs s'ha acabat. Però ja ens han fet picar.

1 comentari:

  1. jejeje
    gran gran concert
    tt i que vai arribar tard
    el que vaig veure em va agradar mol!!
    aixi que ja sabeuu
    aixo sa de repetir i més sobin!!
    jajaja

    saluttt

    geRaRd

    ResponElimina