20/5/08

Llenguatge musical


Els qui hem estudiat música seguint un pla d'estudis més antic, recordem amb recança aquells benvolguts llibres de'n Zamacois, els de "teoría de la música" i de "solfeo".


Val a dir que l'obra d'aquest senyor va ser una gran tasca, perquè a Catalunya, després de la guerra civil es va haver de tornar a començar des del zero més absolut. I un sol home va reorganitzar l'ensenyament musical de tal manera que va seguir fins fa ben poc. O fins l'actualitat, perquè malgrat els esforços dels nous professionals per conèixer i adaptar noves maneres d'ensenyar, a la majoria de les escoles de música el llenguatge musical és un tràmit que s'ha de passar i punt. Es segueixen memoritzant reguitzells de conceptes sense entendre'ls i llençant els alumnes a una pràctica de la qual no s'ha ensenyat la manera d'assolir. És com llençar un nen a una piscina i, sense dir-li com s'ha de moure per nedar, esperar que suri espontàniament, i si pot ser, amb elegància.


Ensenyant, trobes de tot. Quan a l'aula entren alumnes que ja porten fets estudis a altres escoles de música, mai saps quina sorpresa et donaran: de vegades hi ha nens traumatitzats, perquè alguna mala mestra els va dir un dia que tenien una veu horrible -i per tant no gosen cantar mitja nota-. N'hi ha que afinen el DO cantant a qualsevol alçada, perquè algun gloriós dia els van ensenyar: mira, aquest és el do: dooooo! i no cal que els hi expliquis que una eina anomenada diapasó serveix per aprendre a afinar: però si jo ja sé el DO! -i no els mous d'aquí.


És una llàstima veure el desprestigi que imprimeixen alguns mestres en una assignatura que, a Alemanya -com a bon país europeu- és una carrera universitària.


Ens agradaria dignificar una mica més el vell solfeig. Ensenyar a aprendre, ensenyar a conèixer les relacions entre els sons i les grafies, entre els sons mateixos, entre els sons i nosaltres. Perquè la música forma part de l'ésser humà: la tenim dins nostre, només hem de saber com treure-la. I el llenguatge musical, és un camí per fer-ho.

2 comentaris:

  1. Doncs jo vaig passar per aquests llibres de Teoria y Solfeo...vaja, inoblidables ! Quan he fullejat algun llibre de música del mètode d'Irineu Segarra em vé a la memòria aquests llibres i la diferència entre l'un i l'altre. Una diferència abismal.

    ResponElimina
  2. I això que l'Ireneu ja és antic! Però també va ser una molt bona tasca, la del Pare Ireneu Segarra. No obstant, a l'Escolania ja no utilitzen aquest mètode des de fa anys; imagina't doncs, què passa amb les escoles que encara utilitzen el sistema Zamacois.

    ResponElimina