14/3/12

La sortida familiar a El Vendrell

El passat cap de setmana hem estat a El Vendrell, per visitar el museu Pau Casals. Ha estat una sortida tranquil·la, amb un allotjament fantàstic: teníem tot un passadís d'alberg per a nosaltres sols, sala de ping-pong i sala al vespre per estar plegats, amb televisió i tot! Només això ja està bé, perquè tenir un temps i un espai on compartir l'estona amb la gent que ens veiem entre setmana, -de vegades a correcuita perquè tothom té els seus horaris i organització familiar...- és molt agradable.

Al vespre, amenitzats per l'acordió diatònic de l'Àlex, varem acabar fent un ball de les cadires molt original; la veritat és que petits i adults teníem força necessitat de JUGAR, perquè totes les estones lliures ens hi acabàvem posant... samurais, estàtues, jocs de picar, cartes... buidar la ment també està bé, oi?

Però a què anàvem...? a visitar el museu Pau Casals! és un lloc petitó, de fet és una residència seva feta museu, amb alguns objectes personals interessants, algunes obres d'art que ens van sorprendre i plena d'audiovisuals a totes les sales, amb petits resums de la trajectòria vital del violoncel·lista.  Una vida que ens va fer reflexionar a tots, sobre les conviccions, sobre el sacrifici i la fe en el propi treball... penso que va ser molt positiu pels petits músics, que van veure en Pau Casals una persona propera i referent. Tots varem aprendre coses.

I en sortir del museu: CONCERT! El cor "tots units", o aquesta seria la traducció del seu nom, perquè venien directament del Japó. Precisament el diumenge es commemorava un any de la tragèdia terratrèmol-tsunami-accident nuclear al Japó, i va venir el cònsul japonès a presentar el concert. Tots varem guardar un minut de silenci en record del desastre, i tot seguit la coral ens va oferir el seu repertori. A la primera part, unes cançons d'autor japonès, d'estil romàntic afrancesat, que potser no van acabar de quallar amb l'audiència... però la primera part acabava amb uns solistes de la coral oferint-nos versions divertidíssimes de clàssics populars. Si més no, a nosaltres ens van semblar divertides..! hi havia moments que no sabíem si es podia riure o no, potser no prou cultivats en l'humor japonès...

A la segona part, recull de cançó tradicional japonesa, amb kimono i amb actuació del públic inclosa (ens van donar partitures a l'entrada). També ens van cantar El Cant dels Ocells, en l'harmonització de Pau Casals amb un acompanyament de piano arranjat pel pianista del cor.

Però a la sortida, el més sorprenent: la coral sencera ens esperava al vestíbul, saludant-nos amb aquests cops de cap de la cultura nipona, i entregant-nos origamis (papiroflèxia elaborada), capsetes artesanals, caramels decorats, targetes de visita personals... ens varem fer una foto amb ells, i vam acabar cantant el Hotaru Koi, el cànon que havíem fet a les colònies musicals, i que tots els japonesos sembla que coneixen...
Per cert, sabeu què vol dir el text de la cançó? punxeu aquí.

Podeu visitar les fotos, majoritàriament gentilesa de la Mercè, en aquest àlbum:



1 comentari:

  1. Un cap de setmana fantàstic. Repetim ???

    F. Bayarri i Servosa.

    ResponElimina